HOLA

AIXò S 'ACABA...

Després d'un llarg trimestre de treball i molta activitat això s'acaba.

Ha estat un plaer compartir amb tots vosaltres "moments aprenentatge". 

Fins un altre i

 MOLT BON ESTIU.

AUTOAVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

Ha arribat el final d’aquesta assignatura i el moment de valorar tot el treball i l’aprenentatge fet.  

Han estat uns mesos de molta feina, que en alguns moments m’han fet anar de bòlit, ja que a l’inici de l’assignatura només era usuària de programari de presentación, procesador de text, cerca internet, … i para de comptar!

Val a dir que l’enfocament de treball que se’ns ha proposat ha estat totalment actiu, motivador i constructiu… i m’ha permès experimentar la construcció del meu propi coneixement, conèixer molts recursos, eines…   i viure un canvi conceptual en molts aspectes, tant personals com professionals.

·         Amb la creació del blog i  l’enllaç, se’m va  generar necessitat de descobrir, d’investigar, de cercar, de trobar, de millorar, de dominar.

·          El debat argumentatiu em va permetre conèixer i basar-me  el model de Toulmin,  i ha estat  una experiència molt enriquidora,  què m’ha permès construir coneixement amb els companys i les companyes.

·          Amb la primera activitat em vaig haver d’afrontar a C-mapsTools i amb els documents col·laboratius de Google.  El fet d’aplicar coneixements teòrics i haver de relacionar-los amb l’article i el material del mòdul 2,  em va fer reorganitzar conceptes i relaborar el meu coneixement .

·         Amb la segona PAC he pogut aplicar els coneixements argumentatius treballats , organitzar i dissenyar activitats d’aprenentatge i relacionar conceptes (CmapTools),  continuar treballant col·laborativament des de Wiki. .. treball que ha estat molt més ágil que en les primeres activitats, i on m’he pogut centrar en la relació de conceptes, anàlisi i reflexió.

·         Amb els casos KIte vaig poder experimentar i conèixer models de casos, i amb la planificació del meu vaig haver d’estructurar informació obtinguda d’una realitat educativa.

·         Aquesta última activitat m’ha permès veure com  a partir d’un problema podem organitzar i potenciar l’aprenentatge significatiu.

Han estat molts els coneixements que he anat adquirint, substituint i reorganitzant  i  el nou enfoc a les TE que ha anat variant al llarg del semestre. M’ha obert el camí al treball col·laboratiu i en xarxa, així  com conèixer experiències d’altres professionals i companys,  creant un espai d’intercanvi i font de recursos. L’aprenentatge ha estat actiu (he realitzat totes els activitats dins el termini establert), constructiu (he anat acomodant els nous continguts  a les estructures mentals), intencional (hi ha hagut intenció de practicar , descubrir i saber), col·laboratiu (compartint amb l’aula i en especial amb la Sonia, companya amb la que he fet els treballs) i reflexiu (en tot moment he reflexionat sobre el procés ).

La dedicació, implicació i treball al llarg de totes les activitats m’ha ajudat ha ampliar, modificar, construir, … el coneixement vers el concepte TE  i l’aprenentatge significatiu, com una eina facilitadora de comprensió de la realitat,  pel disseny, anàlisi i avaluació.

Estic molt satisfeta amb el resultat de la tasca feta durant el semestre i considero que he après moltíssim. L’aprenentatge fet em será del tot funcional i aplicable en el dia a dia a l’escola.

INFORME DISSENY

INTRODUCCIÓ

En aquesta síntesi es presenta la programació i la implementació del procés d'aprenentatge de la PAC. Aquesta activitat parteix d'unes necessitats de solució d'un problema concret que afecta a l'aula en la qual es va a desenvolupar, de l'aplicació de les solucions proposades conforme als objectius plantejats, de la lectura i estudis dels mòduls (especialment el 2 i el 3) i l'ús de diversos programes : cmaptools, power point, glogster, etc. 

L'objectiu últim consisteix a buscar un problema significatiu que pugui donar sentit a l'activitat proposada i que constitueixin el desencadenant actiu del procés d'aprenentatge. A partir d'unes necessitats concretes detectades en el centre, es realitza la fitxa del disseny que va a estructurar el procés durant el qual es prendran mostres documentals per socialitzar-les en el debat de l'aula de la UOC. L'aprenentatge mitjançant la resolució de problemes que proposa Jonassen ha constituït l'eix vertebrador del nostre projecte.

En tot el procés, s'ha produït un aprenentatge significatiu ja que el pas d'un pensament senzill (programació de l'activitat) a un pensament complex reflexiu (implementació i avaluació de resultats) constitueix l'estructuració dels nous models mentals, ajudat per les diferents Tics aplicades a l'educació per facilitar i motivar la implementació a l'alumnat.

Ens agradaria ressaltar que la fi última de l'activitat no era solament complir els diferents objectius que s'han marcada en la fitxa de disseny, sinó que pretenia anar una mica més lluny, creant la base per construir entre tots una experiència rica i autogeneradora d'aprenentatge.

 DISSENY DE L’ACTIVITAT

Per realitzar el disseny de l'activitat s'han tingut en compte totes les variables de l'anàlisi de realitat de l'aula i centre on es va a dur a terme: 11 alumnes de 2n de cicle superior d'una escola situada en un entorn rural amb poc índex de població immigrant amb l'acompanyament de la seva mestra tutora. És un grup amb diferents ritmes i nivells d'aprenentatge, però són molt treballadors i la cohesió sorgeix amb facilitat.

Per tant es pot concloure que el projecte va a estar emmarcat en l'educació formal que rep aquest alumnat i donat el tipus d'objectius a aconseguir, s'ha pensat emmarcar-ho en l'assignatura de Ciutadania, en el bloc que comprèn les habilitats socials.

En moltes ocasions, els processos d'aprenentatge s'inicien amb un tema quotidià que afecta a un o diversos alumnes i que en el nostre cas es pot recollir en el següent comentari "Quan marxem de l'escola estarem amb gent que ve d'altres països del quals cultures, llengües i tradicions no coneixem, per aixó ens agradaria predre pors i prejudicis perquè quan arribi l'hora d'estar amb ells/as sapiguem entendre'ls".

En aquestes ocasions, l'observació de la mestra resulta de vital importància per recollir aquesta motivació oculta cap a l'aprenentatge i materialitzar-la en una activitat concreta, tal com s'ha fet en el nostre projecte. Per tant, a partir d'aquesta demanda de l'alumnat conscient del seu desconeixement d'altres cultures, la mestra aprofitarà aquesta curiositat perquè es treballin a l'aula diferents cultures del món. Per a aixó es farà una petita avaluació inicial per comprovar el punt de partida i coneixements que tenen els nens i nenes, i s'escolliran algunes cultures per desenvolupar en l'activitat, amb la motivació extra que suposa treballar fent ús de les TICs, reflectint la documentació recollida en un pòster virtual creat amb Glogster que posteriorment es penjarà en el blog de l'escola.

El punt de partida ha estat clarament un problema inicial detectat per la pròpia idiosincràsia de l'escola en un àmbit rural amb poca assistència d'alumnat immigrant; el Desconeixement d' altres realitats per mancada d´heterogeneïtat cultural a l'aula. A partir d'aquí, s'han donat diverses situacions en l'àmbit escolar en les quals s'ha comprovat el baix grau de coneixement d'altres cultures i s'ha plantejat que podria ser interessant abans que acudeixin a l'institut amb una altra realitat totalment diferent, que aquests dubtes que han aparegut trobin la seva resposta mitjançant aquesta activitat.

Segons la classificació de Jonassen, es tracta d'un problema d'anàlisi de casos en el qual a través de l'exploració de perspectives múltiples, el pensament simple de partida es converteix en un pensament relativista complex y ben estructurat on es parteix d'un estat inicial ben definit amb uns objectius clars. Aquesta classe de problemes, com comenta Jonassen (1997) tenen tots els elements necessaris per a la seva solució i posseeixen respostes correctes i convergents.

Dins de les competències a assolir, podem destacar:

Ø  Aprendre a aprendre, i tractament de la informació i competència social: la competència digital inclou utilizar les tecnoligies de la informació i la comunicació com a transmissores i com a generadores d’informació i coneixement.

Ø  Comunicativa lingüística i audiovisual: debat, gestió  de les fonts d’informació per a la construcción del coneixement.

Ø  Artística i cultura: estima pel fet cultural i empatía per apropar-se a les diferents manifestacions, sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud oberta i respectuosa.

i dins de les objectius didàctics:

Ø  Desenvolupar sentiments d’empatia i actituds que garanteixin el respecte i la convivència entre els diversos grups.

Ø  Reconèixer i sentir la diversitat social i cultural com un fet enriquidor de la convivència, mostrant respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents a la pròpia.

Ø  Desenvolupar actituds acollidores envers els altres.

Ø  Utilitzar adequadament els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

Ø  Produir textos relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Ø  Utilitzar adequadament les TIC i tot el material utilitzat.

Ø  Treballar cooperativament i de manera activa.

Ø  Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

I com a continguts, és a dir, els procediments i actituds que els nens/es adopten davant  situacions, s'han plantejat els següents:

Ø  Reconeixement de costums, tradicions i estils de vida propis d’altres companys i companyes.

Ø  Valoració de les celebracions i manifestacions culturals com a signes d’identitat i formes de cohesió social.

Ø  Reconeixement de la diversitat social i cultural que es manifesten a l’entorn.

Ø  Manifestació d’actituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums, valors morals, sentiments i formes de vida diferents als propis.

            Conceptuals:

·         Cultura, persones i societat.

·         La immigració.

·         Noves tecnologies.

Procedimentals:

·        Cerca de fonts d’informació.

·        Utilització i creació de l’informació.

·        Ús de les TICs.

            Actitudinals:

·        Valoració i gust pel propi treball.

·        Creació de postures crítiques vers el fenomen de la immigració.

·        Valoració i respecte de la pròpia i nova cultura.

Tal com es pot comprovar, a l'hora de plantejar les competències, continguts i els objectius, no solament s'ha tingut en compte la part intelectoconceptual, sinó que es valora també l'adquisició de les competències digitals, la gestió de les fonts d'on adquireixen la informació, el treball col·laboratiu i l'adquisició de postures mentals i corporals obertes a altres cultures fins al moment desconegudes.

En aquest sentit i tal com s'indica en els mòduls de l'assignatura, les TIC no solament s'han tingut en compte en la implementació del projecte, sinó que des del mateix concepte de la planificació s'ha volgut incloure les mateixes, sent el resultat, obviamente, una eina TIC en si mateixa.

És precisament aquesta integració de les TIC en el procés mateix d'ensenyament/aprenentatge el que fa interessant el seu ús, ja que confereix una esfera multidimensional al mateix. Segons indiquen Aguaded i Pérez (2003), l'educació de mitjans va a perseguir una sèrie d'objectius entre els quals podem destacar en el nostre projecte l'educació per al pluralisme i la tolerància a través del contacte amb la diversitat de cultures, d'expressions i de formes de vida.

Igualment interessant ens semblava la possibilitat que ens oferien les TICs en aquest projecte de dotar d'un rol d'emissor actiu a l'alumnat, acostumat en ocasions a adoptar un rol molt passiu.

Atès que s'aborda des d'un enfocament constructivista en el qual l'alumnat serà el propi protagonista actiu en al construcció del coneixement, s'ha deixat llibertat a l'hora d'escollir el país a analitzar, perquè puguin partir dels seus propis interessos. En relació a això i com s'indica en els mòduls, el canvi en les estructures cognitives, recolzat per la psicologia constructivista el màxim representant de la qual és Aussubel, ens parla de la relació significativa que es realitza en l'aprenentatge, en aquest cas a través de les Tics del nou amb el que ja es coneixia.

El treball col·laboratiu amb les tecnologies, com apunten Ralph i Yang (1993), els permet compartir hipòtesis, esmenar els seus pensaments i treballar mitjançant les seves discrepàncies cognitives, de manera que el procés/resultat ha constituït una barreja dels diferents coneixements previs, de les seves diferents cerques d'informació i els seus diferents productes finals, en aquest cas les seves presentacions.

MAPA CONCEPTUAL

En qualsevol procés d'ensenyament aprenentatge, és important parar-se a reflexionar sobre tots els canvis en les estructures mentals que es produeixen, ja que precisament aquest, basat en una seqüència constructivista, tracta que les noves informacions aportades per l'activitat es contrastin amb les informacions que ja es posseïen, desfacin esquemes previs si és necessari i tornin a reconstruir-los amb la nova informació.

Per això, en aquesta activitat i amb l'objectiu de donar una major claredat visual a la seqüència del procés de l'activitat i de la seva justificació, després de la fitxa del disseny de l'activitat s'ha dut a terme un esquema amb el programa Cmaptools per aclarir el marc conceptual des del qual partim i els seus objectius i cada pas que es va a dur a terme per aconseguir aquests últims.

Per a la seva realització, hem partit com a punt central del problema significatiu que hem escollit: el desconeixement d'altres cultures, que constitueix una realitat actual a l'aula i a partir d'aquí, hem establert les variables que Jonassen utilitza en la classificació de problemes.

D'altra banda, hem considerat les solucions d'aquesta problemàtica, que es materialitzen en la pròpia activitat que hem dissenyat: Qui és qui?, mitjançant la qual, pretenem un acostament dels alumnes i alumnes a altres realitats mitjançant un procés de coneixement constructivista, basat en l'exploració motivada per la pròpia curiositat i recolzada per la utilització de les Tics amb l'acompanyament de la tutora.

El fet de realitzar el treball en parelles i posteriorment socialitzar-ho a l'aula i posteriorment en el blog de l'escola ha donat lloc a un treball en equip, de participació activa, constructiva, contextualitzada en una realitat concreta i reflexionada, bases necessàries per a un veritable aprenentatge significatiu que desemboqui en un canvi conceptual.

D'altra banda, en el nostre projecte, el fet de realitzar i socialitzar un mapa conceptual amb el desenvolupament de la fitxa de disseny de l'activitat “Qui és qui?”, ens ha servit per veure les relacions significatives establertes entre els diferents conceptes fonamentals i les seves relacions jeràrquiques.

AVALUACIÓ DEL APRENENTATGE

Tal com ha apuntat en alguna ocasió Olsen (1989), la intel·ligència és a més d'una qualitat bàsica de la ment, un producte aconseguit pel desenvolupament interaccional de les estructures mentals i les “tecnologies de l'intel·lecte” com a mecanismes culturals que cada persona empra en pensar.

El fet que el treball s'hagi realitzat de forma col·laborativa i en un marc de col·laboració-construcció amb l'orientació de la professora, ha permès que es donés un desenvolupament de la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper), que tal com va definir Vigotsky (1979), fa referència a les activitats que cada alumne pot resoldre per si mateix i les que pot resoldre amb l'ajuda dels altres, tant del professorat com de l'alumnat. Però a més d'això, és necessari originar aquest clima relacional, pel que se'ls ha implicat amb l'activitat de la primera sessió en la qual es realitzava una avaluació inicial i modificacions “sobre la marxa” com la visita de Mari Jane.

Si ho emmarquem sota el prisma del paradigma crític-reflexiu, han pogut arribar a un equilibri complementari entre teoria i experiència. L'interessant d'aquest punt és que els passos de cerca, anàlisi i creació han donat els seus fruits en forma de motivació, curiositat i sentiment de treball propi tant del procés (construcció de la presentació) com del producte final (presentació en si mateixa).

Contràriament a establir un itinerari rígid, s'ha pretès deixar total llibertat a l'alumnat, de manera que s'ha produït una navegació lliure, que es trobava solament determinada per les seves expectatives i coneixements previs, la qual cosa va d'acord amb l'enfocament de Jonassen.

L'interessant és que el canvi conceptual ha estat molt significatiu perquè tal com assenyalàvem en el desenvolupament del disseny, l'alumnat ha estat conscient que la seva comprensió de la realitat era inadequada i ha percebut una necessitat de canvi (Luque, 2003).

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

L'ús de les TICs ha permès a l'alumnat amb el qual hem posat en pràctica la activitat, establir noves propostes d'interpretació de la realitat, ja que els ha obert mires a poder escollir informació, pensar en com volien presentar-la i a realitzar un veritable procés de construcció sota un prisma d'investigació-acció.

Para això no es pot realitzar d'una altra forma que no sigui mitjançant un intercanvi amb la realitat, la qual cosa s'ha vist reforçat amb la visita de Mari Jane i amb el fet que el punt de partida dels seus centres d'interès s'hagi extret d'una motivació intrínseca establerta en la seva realitat.

Les persones construïm el coneixement a partir de teories basades en la nostra pròpia intuïció, que es van fent complexes conceptualment a mesura que es dóna l'aprenentatge, arribant a construir models teòrics. I és precisament aquest procés de creació de teories el que es denomina canvi conceptual.

Des del corrent cognitiu de la TE (Tecnologia de l'educació), les Tics són observades tal com nosaltres les hem volgut adoptar en el projecte, és a dir, no en exclusiva com a mers transmissors d'informació sinó com a eines de l'intel·lecte mitjançant la interacció del qual es pot realitzar una anàlisi i comprensió de la realitat per representar i expressar coneixements.

En el cas del nostre projecte hem fet ús de les Tics tal com hem esmentat anteriorment, tenint-les en compte com a part mateixa de tot el procés des de la planificació (fitxa de disseny) fins a l'avaluació (informe final).

Hem emprat una sèrie d'eines que hem considerat adequades conforme a l'anàlisi de realitat del que partíem i que hem comentat amb anterioritat i tenint en compte els recursos disponibles. Quant als programes, la majoria de les presentacions s'han fet en Power point per resultar una eina coneguda i manejada amb anterioritat però s'ha animat amb bon resultat a utilitzar una nova eina (Glogster) en una de les presentacions.

CONCLUSIONS

La clau de tot procés d’aprenentatge és partir d’un problema signiticatiu quotidià i proper a a l’alumne. Havent plantejat un projecte prou obert, motivador, relacionat amb l’entorn i amb un alt grau de significació pels alumnes, s’han aconseguit resultats molt satisfactoris.  Els alumnes s’han mostrat molt participatius i motivats, molt engrescats a conèixer noves cultures i satisfets del treball fet. A més a més s’han reforçat pràctiques amb programari de presentació.

La conclusió que traiem de tot el desenvolupament d'aquest projecte és que no hi ha res més motivador que partir dels centres d'interès del propi alumnat i guiar el procés en un format d'exploració on cadascú sigui el protagonista del seu propi aprenentatge.

Per tant, es pot dir que l’aprenentatge ha estat enriquidor ja que han assolit els objectius que s’havien plantejat, reequilibrant la dissonància entre el que sabien i el que observaven.El resultat és un nou model mental dels fenòmens explorats i manipulats (Jonassen i Henning, 1999) processat mitjançant un aprenentatge actiu, col·laboratiu, constructiu, intencional, conversacional i contextualitzat, bases totes elles d'un aprenentatge significatiu.